21 sept 2011

SEGAR LA CAMAMIL.LA

foto de menorca en 10/06/07
Konica Minolta

10/06/07
CAMAMIL•LA (Santolina charaecyparissus var. magonica)

Aquesta aromàtica planta es cria salvatge, principalment a les marines de la banda de Tramuntana de Menorca – sempre a la vorera de la mar-. Comença d’haver-n’hi molta en el lloc se So Escudero, es Rafel des Capità, So n’Angladò, Son Morell Gran, Torroella o Son Morell Nou, on s’hi comprèn Cala Morell, Curniola i la marina de So n’Àngel, per damunt es codolar.
Fins aquí és el fort de la camamil•la en el terme de Ciutadella, però també n’hi ha molta a la fortificació de la Mola de Maó i per la banda de Sant Lluís, per allà sa Punta Prima, etc.

Un temps, devers l’any 1940, una setmana abans de Sant Joan era quan començaven a segar-la, ja que és quan està al punt màxim de florida. Aquesta feina d’arreplegar la camamil•la era feta en poc temps, set o vuit dies més o manco.

Per explicar una mica els procediments que s’empraven fins que era revenuda i duita als laboratoris, hem de dir que cada any hi havia un parell d’homes, l’un de Ciutadella i l’altre de Fornells, que compraven als propietaris dels llocs abans esmentats tota la camamil•la, i ells es feien càrrec de la segada i de la seva elaboració, fins que l’embarcaven.

Per segar-la, cercaven uns quants homes que anassin lleugers de cames i, al mateix temps, que sabessin segar. Per fer aquesta feina empren un “falçó”, ja que una falç és massa grossa i fa mal fer feina. També s’ha d’anar amb cura, perquè és bo de fer-se un tall. Cada segador o camamil•ler duu una senalla d’enclotar (1) o un sac; de vegades vans de dos en dos, però val més anar d’un en un degut als mals paratges que han de trepitjar. Els jornals de fer aquesta feina es pagaven a tant el quilo –mon pare diu que encara li recorda quan ho pagaven a tres peces el quilo (30 cèntims de pesseta)-, llavores, passant els anys, el van pagar a set peces el quilo (70 cèntims), i jo me’n record que devers l’any 1960 un camamil•ler va segar set dies i va guanyar ser mil pessetes.

Cada fosquet s’arreplegaven tots a l’assecador, que era allà on hi havia el comprador i pesaven tot allò que cada u havia segat durant el dia. Un cop pesat, abocaven els sacs i l’home que la tenia comprada l’estenia i la remenava perquè s’assecàs per igual.


Açò era més o manco el procediment que s’emprava normalment per a la recollida de la camamil•la, però de vegades hi havia que la donaven perquè la hi segassin, i sols demanaven com a pagament la provisió que havien de menester per a la casa.
Els que no la volien vendre la feien segar a compte seu i açò resultava una pèrdua total, perquè desprès, quan la tenien a ca seva, havien de cercar un comprador que no era altre sinó aquell mateix, i aquest els la comprava, però a molt baix preu.

Quan esta ben eixuta, l’ensacaven o bé la posaven dins llençols d’estojar palla (2), i la duien a Ciutadella i a Fornells. A Ciutadella la repartien per les cases, on les persones grans li tallaven les bolletes grogues. Aquesta feina es deia “taucar camamil•la”. A Fornells, açò era feina dels pescadors quan hi havia mal temps i no podien sotir a pescar amb les barques.

Aquesta planta tan aromàtica, un temps suplia moltes medecines. La gent del camp l’empraven boni bé com a únic remei, i la feien servir per a moltes coses: per curar un mal de ventre a les bísties, per desinfectar-los ferides o nafres; o bé en feien te que servia quan un tenia mal de panxa o anava de cagarel•la, allò era una cura miraculosa.

La cosa certa és que a tot els llocs, dalt el porxo, hi havia una sac de camamil•la i cada any la renoven.
Avui aquesta feina de segar camamil•la es fa molt poc, per no dir gens.

Text: MENORCA PAGESA de n’Antoni Bonet

(1) Senalla d’enclotar.- És la senalla comuna que empraven els pagesos. És d’espart i servia per fer moltes feines: treure fems, tragina reble, etc.
(2) Llençol d’estojar palla.- És una tela quadrada feta de sacs o bé de lona que, a cada cantell, té un cap fet de vencís. Es ferma com una feixina de roba.

Se sol dir que, per preparar-la en infusió, utilitzen un nombre sanar de flors (copítols) de vers cinc o set, ja que la tradició popular indica que un nombre parell pot fer produir torçons.

9 ago 2011

OLI DE CAMAMIL.LA

La camamil.la serveix per moltes coses,a Aromamil.la a més de tenir camamil.la per fer infusions esteim experimentant amb altres productes i aquest any hem provat de fer un oli corporal amb camamil.la que té moltes virtuts, cicatritzant, antiinflamatori, antifúngic, sedant i calmant.

5 ago 2011

BENEFICIS DE LA CAMAMIL.LA

La camamil.la (Santolina chamaecyparissus susbp. Magonica), avui és una espècie protegida per ser exclusiva de ses illes. Antigament hi havia es segadors de camamil.la que l’anaven a recollir amb un falçó i era transportada amb sac i es duia a assecar, l'època bona per agafar-la és un poc abans de sant Joan fins a la matinada del mateix dia, després ja perd virtuts
És una herba molt venerada en la medicina popular ja que té la qualitat de curar-ho quasi tot, entre les seves virtuts com a planta medicinal destaquen les propietats digestives, antiinflamatories, antiespasmòdiques i vermífugues. Ses flors tenen moltes propietats entre elles inflamacions dels ulls, mal de panxa, nervis, diarrees, cucs, ferides, etc.
En aplicació externa, s'utilitza com a remei per les inflamacions oculars i dentals.
L'oli essencial s'empra en aromaterapia, i la infusió de flors s'aplica al cabell per fer-lo tornar més daurat, en especial en fillets. També s'utilitza en armaris per combatre les polilles, mesclada amb tem i lavanda.
Segons la tradició menorquina es solem emprar en infusió en nombre senar o imparell 5,7 o 9 bolles per escudella d’aigua, ja que sinó pot produir retorçons.

4 ago 2011

COLLITA 2011


Aquest any hem fet una bona collita de camamil.la, les plantes estaven ben grosses i plenes de flors. Pels voltants de Sant Joan varem collir la camamil.la i la varem deixar al sol durant 24h com es feia en temps antic damunt s'era. D'aquesta manera la flor manté el seu color groc més bonic, passades les 24h cap a guardar-la perquè s'acabi de secar perfectament i mantengui totes les seves propietats tan beneficioses per la salut.


27 jul 2011

AROMAMIL.LA, PRODUCCIÓ NATURAL D'AROMÀTIQUES

Aquest blog és d'una petita empresa de producció natural de plantes aromàtiques, anomenada AROMAMIL.LA, aquí trobareu informació de tot el procés d'elaboració natural de la camamil.la de Menorca o de Maó que és el nostre producte més valuós per les seves propietats medicinals i terapèutiques.
Aquesta és la plantació on cultivam de forma natural i ecològica la camamil.la.